LES
PAPALLONES SALVATGES
La Nina i en Nasi són molt valents . Mai no
tenen por de res!
Això és ser valent , oi ?
Una tarda passen per davant
de la casa de l’Adelaida , la bruixa .
Quan l’Adelaida els veu ,
els fa un senyal perquè s’acostin :
- Vosaltres que sou molt valents , en podríeu portar unes calèndules ?. Són
unes flors que necessito per fer les meves pocions màgiques .
La Nina i en Nasi diuen
alhora :
- Et portarem les calèndules , però on les
podem trobar ?
L’Adelaida respon fluixet :
- Heu d’anar al bosc a mitjanit . Després , heu
de caminar per la vora dels rius dels fantasmes fins que arribeu a la prada.
Allí creixen les calèndules , però ... just en aquesta praderia es troben a la
nit les terribles papallones salvatges .
La Nina i en Nasi es posen a
riure :
- Papallones salvatges ? Bah , això no ens fa por !
A la mitjanit , tots dos nens se’n van cap al
bosc .
Tot és fosc
. Se senten
cruixits misteriosos i hi ha
ombres que es mouen . La Nina i en Nasi no tenen por : saben que és el vent que mou les branques dels
arbres . Després , els nens caminen per la vora del riu dels fantasmes . Els
fantasmes floten en silenci i freguen la cara de la Nina i en Nasi . Però els
no tenen por : saben que és la boira que puja del riu .
///////////////////////////////////////
Els nens arriben per fi a la prada plena de
boniques calèndules . Però pertot arreu voletegen les terribles papallones
salvatges : són molt grosses , tenen les
ales negres i , quan volen fan molt soroll . A més a més , tenen dents i els
agrada ensenyar-les per espantar la gent .
La Nina pensa : <<Per
primer cop , crec que tinc por>> .
En Nasi es diu : <<Per
primer cop , crec que estic espantat de debò>> .
La Nina està a punt
d’engegar a córrer , però es recorda que porta a la butxaca un potet de pebre .
I , amb les mans tremoloses , obre el potet i llança enlaire tot el pebre .
En Nasi també té ganes d’anar-se’n d’allà
corrent , però es recorda que porta a la butxaca un cabdell de corda . I , tot
i que li tremolen les cames , deixa anar amb força la corda al voltant de les
papallones .
Amb el pebre de la Nina les
papallones es posen a esternudar i es van embolicant totes soles amb la corda
d’en Nasi : tardaran força a desembolicar-se de la corda !
///////////////////////////////////////
La Nina cull ben de pressa unes quantes calèndules
. I els dos nens se’n van corrent : segueixen la vora del riu dels fantasmes ,
creuen el bosc fosc , sense aturar-se a descansar , i , per fi , quasi sense
alè , arriben a casa de la bruixa Adelaida .
Ja gaire bé és de dia . La bruixa s’ha passat
la nit a la porta de casa , esperant-los . La Nina li dona les calèndules .
L’Adelaida somriu i els diu :
- Moltes gràcies , nens . Sou valents de debò !
La Nina , sorpresa , fa
:
- Valenta jo ? No ho sé , no ho sé ... He
passat moltíssima por .
I en Nasi diu encara
tremolant :
- Ui , doncs jo també !
La bruixa els explica :
- Precisament per això sou valents de debò !
Tothom té por de les
papallones salvatges . Però aquesta nit , vosaltres dos heu estat més forts que
la por i l’heu pogut vèncer .
Revista Cucafera . Núm. 106 . Maig 2003
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada