Papallones boniques
Com neix una eruga
Canvis sorprenents
Defenses d’eruga
Ales de colors
Papallones exòtiques
Llargs viatges
Jardí de papallones
Coses curioses
Glossari
Índex
Papallones boniques
Les papallones són els insectes més bonics de tots . La majoria són de
colors vius i tenen dibuixos a les ales .
Sembla que ballin a l’aire , s’alimenten de flors i prenen el sol a les
parets .
¿Papallones o arna?
Per distingir-les , fixa’t si :
Vola durant el dia ?
Té unes antenes amb protuberàncies a les puntes ?
Descansa amb les ales aixecades ?
Cua d’oreneta
Les ales en forma de cua d’oreneta de la macaó despisten els ocells i
impedeixin que l’ataquin .
El cos de les papallones
Com altres insectes la papallona té un esquelet exterior dur . Se’n diu
exosquelet. El cos es divideix en tres parts : cap tòrax i abdomen.
Com neix una eruga
La papallona té un cicle vital extraordinari .Comença sent un ou
diminut , d’on neix una eruga .Després l’eruga es transforma en una papallona adulta
. Aquest procés s’anomena metamorfosi
.
Quan s’obre un ou diminut de papallona ,
en surt una eruga .
La papallona femella pon el ous sobre una fulla o una branca .
Quan l’ou es trenca , en surt una petita erugueta . A mesura que va
creixent , l’eruga muda la pell uns quants cops . A sota hi té una pell nova i
elàstica .
Canvis sorprenents
L’eruga es transforma en papallona dins
d’un estoig dur anomenat crisàlide .
Per evitar que els ocells se la mengin , la crisàlide de la papallona
mussol es disfressa de fulla morta .
L’última vegada que l’eruga es desprèn de la pell , deixa al descobert
una pell tova , que es va endurint fins que es transforma en crisàlide . Dins
de la crisàlide , l’eruga va canviant i al cap de dues setmanes , la crisàlide
s’obre i en surt una papallona .
Com que aquesta crisàlide sembla una fulla, els depredadors no la
veuen.
L’eruga teixeix un cinturó de seda per enganxar-se a la branca abans de
transformar-se en crisàlide .
La crisàlide de la papallona reina és tan verinosa que no li cal
disfressar-se .
Defenses d’eruga
Les erugues, toves o sucoses , són un
bon àpat per als ocells , per això s’han de defensar per sobreviure .
Algunes erugues , com la de la papallona mussol , es disfressen per
semblar fulles o branques .
L’eruga de la macaó tigre té dos punts grocs que semblen ulls i que
espanten els depredadors .
L’atac és la millor defensa . L’eruga de la paó de París s’encabrita i
agita les punxes per espantar l’enemic .
L’eruga de la vanessa atalanta es fa un refugi amb fulles .
Com que les erugues de la papallona zebra i de la chimborazo mengen plantes
tòxiques , els ocells no les troben bones .
Gràcies al color verd , l’eruga de l’aurora evita que altres erugues de
la mateixa espècie se la mengin .
Ales de colors
Les ales de les papallones estan
cobertes de milers d’escames minúscules , que se sobreposen les unes a les
altres com les teules . Com que
reflecteixen la llum , es veuen de molts colors diferents .
L’enorme papallona ala d’ocell de Cairns és australiana .
La papallona pensament canvia de color segons l’estació .
Aquesta papallona d’un blau tan enlluernador és del Brasil .
L’antiopa té les ales d’un morat marronós amb les vores blaves i
grogues .
L’alimentació determina el color de la papallona de sofre gegant .
Si capgires la pàgina , veuràs que la paó de dia sembla un mussol .
Les papallones triangle blau van en estols a beure a les ribes dels
rius .
Papallones exòtiques
Algunes de les papallones més boniques i
poc habituals viuen als boscos tropicals dels països càlids . Moltes tenen
marques brillants que atrapen la llum quan volen per la selva .
La coronata de Hewitson és de colors metàl·lics : blau , plata i or .
Les puntes llargues de la papallona cua de garrot distreuen els ocells
i altres enemics .
La reina esclafidora fa uns espetecs estranys quan vola .
Les marques grogues i negres de les ales del papilió gegant són senyals
d’avís que espanten els ocells .
Unes taquetes daurades adornen les ales de la papallona gota d’or .
Les taques grogues com ulls de la paó de París espanten els depredadors
.
La papallona vuitanta-vuit té el número vuit escrit sota cada ala .
Llargs viatges
Moltes papallones fan viatges
extraordinaris volant en núvols immensos d’ales bategants .
Algunes papallones viatgen per trobar
indrets càlids o nova vegetació .
|
La papallona de sofre gegant se’n va cap al sud dels Estats Units a
la tardor .
A la primavera torna a pujar cap al nord .
|
|
 |
La vanessa dels cards travessa la mar Mediterrània i els Alps cap a
nous territoris per a la reproducció .
Volen en estols de centenars , i fins i tot milers , d’individus .
|
De vegades els vents forts fan desviar els antiopes de la seva
trajectòria .N’hi ha que van a parar a l’altra banda de l’oceà Atlàntic .
La papallona migradora africana viatja cap al sud formant enormes
estols a la recerca de plantes i un lloc on pondre els ous .
Quan s’acaba l’estiu , la papallona monarca viatgen del nord al sud
dels Estats Units buscant un clima més càlid .
Jardí de papallones
Si vols que les papallones vinguin al
teu jardí , planta les seves flors preferides . Deixa una zona plena de flors
silvestres , cards i ortigues i veuràs
molts tipus diferents de papallones .
La budleia atraurà tota mena de papallones . També s’anomena arbust de
les papallones .
Sembra llavors i plantes com ara cosmos o calèndules i treu testos
d’herbes aromàtiques , com ara timó , per atreure les papallones .
A les papallones els agraden les herbes
del camp i les flors del jardí .
Les papallones xuclen el nèctar de les flors amb una trompa anomenada probòscide
.
Coses curioses
La papallona més petita és la pigmea blava . Només fa 12 mm d’amplada .
El viatge més llarg que es coneix fet per una papallona va ser de 6.450
km . Una vanessa dels cards va volar des del nord d’Àfrica fins a Islàndia .
Algunes papallones només viuen tres o quatre dies .
L’especialista en papallones s’anomena lepidopteròleg .
La papallona que bat les ales més a poc a poc és la macaó . Només les
bat 300 cops per minut .
La papallona més grossa és l’ala d’ocell reina Alexandra femella . Fa
més de 25 cm d’amplada .
Les papallones tenen uns sensors especials a les potes . La probòscide
es desenrotlla quans aquests sensors detecten líquids dolços .
Algunes papallones fan sorolls amb les ales per espantar els
depredadors .
Glossari
ABDÒMEN : Secció inferior del
cos d’un insecte .
ANTENES : Dos apèndix situats
al cap de les papallones , que els serveixen per captar les olors i els
moviments de l’aire .
CRISÀLIDE : Coberta exterior
dura que protegeix l’eruga mentre es transforma en papallona adulta .
INSECTES : Grup d’animals que
inclou les papallones i les arnes .Tots els insectes tenen sis potes i el cos
dividit en tres parts .
METAMORFOSI : Procés pel qual un
ou diminut es transforma en una papallona adulta .
NÈCTAR : Líquid dolç que es
troba a les flors i que serveix d’aliment als insectes .
TÒRAX : Part mitjana del cos
dels insectes .Del tòrax en surten les potes i les ales .
Índex
Abdomen
Ala d’ocell de Cairns
Ala d’ocell reina Alexandra
Ales
Antiopa
Arna
Aurora
Budleia
Cap
Card
Chimborazo
Cicle vital
Coronata de Hewitson
Cosmos
Crisàlide
Defenses
Eruga
Escames
Exosquelet
Herba gelada
Macaó
Macaó tigre
Metamorfosi
Monarca
Morpho blava
Nimfa del bosc
Ou
Paó de dia
Paó de París
Papallona cua de garrot
Papallona de sogre gegant
Papallona gota d’or
Papallona migradora africana
Papallona mussol
Papallona pensament
Papallona reina
Papallona zebra
Papilió gegant
Pigmea blava
Reina esclafidora
Tòrax
Triangle blau
Vanessa atalanta
Vanessa dels cards
Vuitanta-vuit
